dissabte, 6 d’octubre del 2007

L'assassinat de dos sofàs antics

AVÍS: aquest article està basat en fets reals. Els noms i alguns dels detalls han estat alterats per preservar la intimitat dels protagonistes.

Una nit tranquil·la dins d'un pis a les fosques. Dos sofàs reposen arraconats mentre recorden vells temps. Fa poc més d'una setmana un sofà nou de trinca i un beanbag els van substituir al menjador. De lluny se'ls miren. No en deuen pas ser de còmodes, pensen. Quan les frontisses de la porta comencen el seu rèquiem entenen que el seu temps s'acaba. Són massa vells, amb l'espuma massa gastada però, sobretot, són massa grans per passar per les portes.

Una de les víctimes

Entren tres ànimes a la habitació, una dona i dos homes. Parlen i riuen com si res. Rialles hipòcrites que no enganyen a ningú, abans que acabi el dia tant sols les estelles i centenars d'àcars sense sostre recordaran que, en aquell racó, hi havia dos sofàs. Abstrets, els dos mobles vells ni se n'adonen que s'ha fet el silenci. Cloc! L'endoll es queixa en endollar-hi la serra de calar. Els homes separen els dos sofàs, que es canten un últim adéu en forma de núvol de pols. La serra comença a tallar. La dona s'ho mira lluny. El teixit sintètic deixa entreveure la carn de cotó i els ossos de fusta. Ferit de mort, el sofà mira al seu company i sent de fons als botxins. Parlen i riuen com si res.

Primera agressió

Encara conscient, el sofà ferit nota com el giren i el voltegen. Ja no veu res. Tancat dins l'opressiva foscor de la imaginació espera el moment de l'estocada final. Sap que no hi te res fer, però per un instant visualitza una vida nova. Es veu descansant en un pis de la Bauhaus, rodejat del bo i millor del segle XX; luxe i distinció. Per desgràcia escapar de la realitat no evitar que els homes li arranquin de viu en viu tota la pell. Espellat, deixa escapar un últim sospir cap al seu company. Ja no veu res.

Espellat davant l'altre sofà

Tot mirant el cadàver de l'amic, l'antic sofà sent com el substitut riu. Ja no hi ha esperança. L'usurpador és un sofà grana tapat amb una manta com si d'un infant es tractés. Un nen psicòpata que riu mentre piquen als avis. Esperant que se n'hagin oblidat d'ell, l'avi palpa l'estucat de la paret com buscant una sortida inexistent. Els homes descansen en relatiu silenci. La serra jeu a terra apagada. Potser per avui ja n'han tingut prou. Potser encara hi ha lloc per un vell moble allà. Sobtadament però, l'ombra dels homes en aixecar-se creix i grimpa per la paret. Ja no hi ha esperança.

Restes mortals

Uns minuts més tard, un passadís ple de restes tirades de qualsevol manera és l'última prova del crim. Ja no hi ha ni sorolls, ni culpables, ni botxins. Sols víctimes del consumisme.

Restes pel passadís

NOTA: aquest article forma part de l'especial "Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2007". Els que no veniu de lectors RSS suposo que us n'haureu adonat en veure la capçalera de la pàgina.

NOTA: la idea de les màscares l'agraeixo al meu germà.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Promocionals del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges

Enguany es celebra els 40é Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges (aka. Sitges 2007). Amb el temps, el festival s'ha consolidat com un autèntic punt de trobada per a professionals i amants del gènere. És molt probable que durant els pròxims dies publiqui més articles sobre el tema, però vist el desastre de l'article anterior he decidit publicar prematurament aquest que tenia a mig investigar.

Un aspecte característic del festival són els espots publicitaris. En aquest article he recopilat les últimes quatre campanyes. M'agradaria haver-ne posat més, però em temo que ningú s'ha dedicat a penjar-los encara.

Spot Sitges 2007


Malgrat que la temàtica d'aquest any es basa en els quaranta anys de l'estrena de Blade Runner (que coincideix amb el quarantè aniversari del festival), per a l'espot s'han decidit per una estètica ja recurrent als anys anteriors, però no per això menys brillant.

Spot Sitges 2006


L'any 2006 va ser dedicat al film Blue Velvet i, especialment, al seu director. Recordo que aquell any es van rodar una sèrie de promocionals sota l'eslògan "20è aniversari de l'estrena de Blue Velvet a Sitges... temps suficient per entendre David Lynch", però no els he trobat amb bona qualitat, llàstima.

Spot Sitges 2005


El 2005, sitges va retre el seu particular homenatge a la pel·lícula "Jaws" (també coneguda com "Tiburón" o "aquella de la música tuuuurum... tuuuuuurum... tururúum!...") amb aquesta campanya genial.

Spot Sitges 2004 Star Wars Conference


Aquell any es va celebrar a Sitges la Star Wars Conference i, com no podia ser d'una altre manera, els publicistes ho van aprofitar.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Blogger vs Javascript

AVIS: em temo que aquest és un article de consolació.

L'article d'avui era un test sobre assertivitat on hi havia un formulari tractat amb javascript. Pel que sembla a Blogger no li acaba d'agradar la idea i no me'l deixa publicar com déu mana. Torno a demanar perdó als que accedeixen des de lectors de feeds perquè, segurament, els tornarà a aparèixer un article erroni. Modificaré el codi per veure si el puc posar més endavant.

En part entenc la filosofia de Google, preocupat perquè es faci un mal us del seu programa i es vulneri la seguretat. Tot i això no us podeu imaginar la ràbia que fa no poder publicar en condicions.

Si a algú li interessa, he pogut comprovar que blogger elimina tot el que troba dins <script> del cos dels articles. Per aquest motiu l'única manera de publicar amb scripting és emprar els atributs de les etiquetes. Per exemple:

<script language="JavaScript" type="text/javascript">
function recalcula_punts () {
hp = 0;
aa = 0;
mn = 0;
as = 0;
}
</script>
Passarà a a ser:
<script language="JavaScript" type="text/javascript">
</script>
Però en canvi:
<input onclick="alert('sembla que ho fa!')" type="button" value="Calcula"/>
Es queda com està.

NOTA: espero poder publicar alguna cosa més pensada abans de divendres per compensar.