Anàlisi de franquícia: La Matanza de Texas
Ara que estan de moda els univers cinematogràfics, he cregut convenient encetar una nova secció per parlar dels precursors d'aquest fenomen; les franquícies cinematogràfiques. La idea és intentar entendre, de la forma més sintètica possible, les franquícies més representatives del terror i la ciència-ficció.
Per iniciar aquest viatge, he cregut convenient fer el meu personal homenatge a Tobe Hooper, un dels grans del terror que ha mort enguany i que ens va deixar com a llegat la franquícia de La Matanza de Texas. Actualment (2017) la franquícia està conformada per 8 pel·lícules de qualitat és molt irregular (feu clic per veure les imatge en gran).
 |
| Diagrama de la franquícia |
Visió general
El següent diagrama mostra la valoració de cadascuna de les entregues de la franquícia.
 |
| Valoració de les diferents entregues |
La Matanza de Texas (1974) ❤
 |
| Leatherface (via Wikipedia) |
La que ho va iniciar tot. La falta de pressupost i l'intent fallit d'evitar la classificació X van fer que Hooper aconseguís fer una cinta que, fins i tot avui en dia, segueix sent un dels grans referents del terror. Pertorbadora com poques i amb una de les millors Scream Queen de la història del cinema (Marilyn Burns), la pel·lícula ha envellit de meravella. Fins al punt que l'últim terç segueix sent igual de frenètic com ho era als 70.
La Matanza de Texas 2 (1986) 😕
De nou sota la direcció de Hooper, aquesta segona entrega va trigar més deu anys en arribar. El motiu: La Matanza de Texas no necessitava cap seqüela realment. Per aquesta segona part, Hooper va col·laborar amb L.M. Kit Carson per intentar oferir una història diferent, més del gust dels anys vuitanta. Mostrant el costat més còmic de la familia Sawyer, aquesta segona entrega trenca amb la seriositat de la primera però sense deixar de banda el terror. Pel meu gust el resultat és força equilibrat però, com era de preveure, no va agradar massa.
Leatherface: la Matanza de Texas 3 (1990) 👎
Després de l'intent d'innovació de la segona entrega, la productora va decidir tirar a lo segur en aquesta tercera part i limitar-se a fer un fallit refregit de l'original. Això sí, afegint els tòpics militaristes dels noranta. El resultat és una pel·lícula previsible i avorrida que poc aporta més enllà de veure a en Viggo Mortensen en un dels seus primers papers.
La matanza de Texas: La nueva generación (1994) 👎
De ple en els noranta, es va fer un nou intent de popularitzar la franquícia. Com que parlar d'una quarta part quedava malament, van decidir anomenar-la "The Next Generation" al més pur estil Star Trek. El resultat és igual de pèssim que la tercera entrega. La única cosa divertida és veure a la Renée Zellweger com a scream queen i a un jove Matthew McConaughey fent de... del que fa una mica sempre però més jove.
La matanza de Texas (2003) 👍
El 2003, el productor Kim Henkel, va decidir que era el moment d'intentar un reboot. Per fer-ho, va confiar en un veterà de cinema d'acció, en Markus Nispel, i el resultat va ser sorprenent. Amb un ritme frenètic, Nispel va saber agafar el millor de l'original i adaptar-lo al cinema post-matrix dels 2000 amb rigor i eficàcia. Una gran reinvenció que podria haver donat lloc a una bona saga.
La matanza de Texas: El origen (2006) 👍
Si el reboot del 2003 va ser tota una sorpresa, la seva preqüela (o sigui, la preqüela del reboot) va fer somniar als fans (si és que n'hi havia algun encara) que hi havia esperances per la franquícia. Original però continuista, la pel·lícula cobreix molts dels aspectes que van quedar oberts al reboot i aprofundeix molt positivament en les relacions de la conflictiva família Sawyer. Amb tot, aquesta La Matanza de Texas el origen prometia ser tot el que no va ser La Matanza de Texas 2. Per desgràcia, sembla que els productors tenien altres plans.
La Matanza de Texas 3D (2013) 😑
Sóc incapaç d'entendre que va passar pel cap als productors en aquest moment. Després d'un reboot d'èxit amb una qualitat més que acceptable, alguna ment pensant va decidir que era millor tornar a la història clàssica, però amb un as sota la màniga. Si feia quatre anys Avatar (2009) ho havia petat amb el seu 3D i ara que les càmeres ja estaven disponibles per a produccions de sèrie B, què podia fallar?
El resultat és un desastre de vísceres cap a la càmera i d'altres efectismes indignes. L'únic que salva la cinta és que s'atreveix a deixar la història en un estat que li permetria sortit de l'etern remake al que està sotmès. Si mai algú és prou valent per continuar-la des d'aquest punt, clar.
Leatherface (2017) 👍
Fa pocs dies ja vaig escriure una crítica d'aquesta última entrega. Argumentalment, Eatherface és una curiosa preqüela de l'original (incompatible amb La matanza de Texas: el origen del 2006). El millor encert d'aquesta pel·lícula és que sembla ser la única que entén que en Leatherface mai ha tingut prou carisma com per ser un assassí d'slasher i que només funciona com a part de la família.
