Sitges 2013: Escape from Tomorrow

Escape from tomorrow (2013)

Sinopsi

Un tal Jim White va a Disney world amb la seva familia. El que no sap és que el seu viatge pel parc on els somnis es fan realitat es convertirà en un autèntic malson.

Crítica

La principal i única gràcia de Escape from Tomorrow és com es va filmar. Una bona part del metratge va ser gravat sense el permís de Disney World, imaginem que simulant ser visitants normals del parc. Sabent això, la primera mitja hora em va semblar interessant, encara que molts cops era més per imaginar com ho havien fet que no pas pel que passava realment.

La veritat és que fins a la meitat de la pel·lícula l'argument m'interessava. Des d'un inici queda clar que el parc està afectant a la família, les relacions que s'estableixen amb la resta trobades més o menys casuals em generaven una certa intriga i tenia la sensació que la situació estava a punt d'explotar. Per desgràcia tot se'n va a norris quan es comencen a resoldre les situacions. Al segon acte la trama es torna confusa, absurda i es carrega tot el que havia més o menys construït. Tot s'acaba resumint en un seguit d'escenes oníriques que no aporten res i, quan surten els crèdits, et deixen amb la sensació d'haver perdut una hora i mitja eterns de la teva vida.

Òbviament, hi va haver a qui li va entusiasmar i va veure en Escape from Tomorrow el debat definitiu sobre la falta de valors de la nostra societat. Però tant a mi com amb els qui anava, ens va semblar pretensiosa, insípida i avorrida.

El millor: el pòster de la pel·lícula.

El pitjor: és pretensiosa en excés i més enllà de la polèmica de com va ser feta, aporta ben poc.

Sitges 2013: Anime Mirai 2012

Anime Mirai 2012 (2013)

Sinopsi

Tres curts de tres nous realitzadors d'anime. Cada història és completament independent.

Crítica

Malgrat que ho han venut com una pel·lícula, la veritat és que Anime Mirai no és més que un conjunt de quatre curts passats junts que, a més, són del 2012, no del 2013. L'única cosa que tenen en comú és que la direcció és d'un nou realitzador, però res més. No puc dir molt sobre el contingut d'anime mirai. La majoria dels fragments tenien un aire tirant a infantil i s'ha de reconèixer que la factura era molt bona.

El primer curt, anoemnat Pukapuka Juju, ens parlava de la relació entre una filla i el seu pare que té por al mar. Emotiva i molt ben animada, la veritat és que deixa molt bon regust en acabar.

El segon, anomenat Shiranpuri, mantenia el to infantil però per parlar-nos d'un tema tant seriós com el bulling escolar des d'un punt de vista molt personal. Amb una animació que pretenia emular el dibuix fet a mà, el resultat era força curiós encara que potser una mica massa llarg.

El tercer curt, anomenat Wasurenagumo, era produït per la veterana Production I.G. i va ser la que més va agrada malgrat tenir un estil força convencional. Amb una història més pròxima al públic acostumat al shonen o gèneres semblants, la veritat és que la historia era molt bona i el gir final va deixar a tothom amb un pam de nas.

Finalment, el quart curt anomenat Buta era una mena de faula de samurais i pirates protagonitzada per animals antropomòrfics. Molt ben animada també i amb una historia amb molts tocs clàssics infantilitzats.

El millor: el nivell general és molt alt.

El pitjor: que molt probablement no es trobin el curts per enlloc així que tampoc els podreu veure.

Sitges 2013: Hell baby

La última pel·lícula de la nit + freak

Hell Baby (2013)

Sinopsi

Jack i Vanessa esperen el seu primer fill. Quan es muden a la seva nova casa a Nova Orleans descobreixen que el lloc està posseït per un malefici diabòlic. Amb l'ajuda dels seus veïns i d'uns peculiars exorcistes, la parella farà front a les forces del Mal.

Crítica

Veient les carreres dels dos directors, Robert Ben Garat i Thomas Lennon, veig que és la primera pel·lícula que dirigeixen i es nota, tant per bé com per mal. Estem davant d'una comèdia que no és precisament subtil i que pretén jugar més en la lliga de American Pie (1999), Agárralo como puedas (1988) o fins i tot El jovencito Frankenstein (1977) que no pas en comèdies de terror com Shaun of the dead (2004) o Doghouse (2009). Tot i això, si obvies el "cutrisme" obvi del seu estil, la veritat és que té moments molt divertits.

La cinta juga tant amb el tòpics del gènere de terror com amb els de la comèdia de forma força equilibrada. Els gags es repeteixen, s'allarguen i es preparen a consciència molt en la tònica actual i, alhora, la producció desprèn un aire de serie B que li queda força bé amb unes actuacions que donen molt bon resultat. A més, estic completament convençut que la majoria dels diàlegs són improvisats i, per bé que normalment això faria desmerèixer la direcció, acaba per donar una peculiar coherència a l'obra.

En resum, Hell Baby és la típica pel·lícula on es nota que els actors s'ho han passat genial i no s'han preocupat d'intentar agradar. Han fet el que els ha donat la gana, com els ha donat la gana, cosa que és digna d'elogi. No formarà part de les meves antologies de comèdies de terror, però si mai es proposa en alguna festa la tornaré a mirar sense problemes.

El millor: el veí i el gag de la furgoneta.

El pitjor: intentar buscar més del que té. És un divertiment, sense més.

Sitges 2013: Bad Milo!

Segueixo amb les crítiques de la marató + freak

Bad Milo! (2013)

Sinopsi

Duncan en té poc d'heroi. El seu cap, els seus pares i la seva noia li amarguen l'existència. A sobre, alguna cosa està creixent dins del seu intestí. Quan per fi aconsegueixi expulsar l'esguerro (pel seu darrere), s'adonarà que a la bestiola li agrada la sang.

Crítica

Perquè enganyar-nos, estem parlant d'una morena assassina, amb aquesta idea, la cosa només pot anar a millor. I ho fa.

L'inici és molt potent. La presentació de la vida de Duncan és molt entretinguda i construeix molt bé l'entorn estressant en el que es mou. La veritat es que els trenta o quaranta minuts que triga en sortir la simpàtica bestioleta anomenada Milo són d'allò més prometedors. A més, les primeres aparicions d'en Milo i tota la relació amb el psicòleg estan molt ben portades i van arrancar-nos molts aplaudiments a la sala.

El problema és que a partir de la meitat la pel·lícula es desinfla. A mida que Duncan es va estressant i Milo va fent de les seves, el tercer acte es va tornant una mica repetitiu i el final acaba per ser un xic massa convencional. És una llàstima perquè realment Bad Milo! tenia tots els ingredients i el material per convertir-se en peli de culte.

El millor: la primera meitat és molt interessant i divertida

El pitjor: que no aconsegueixi mantenir el ritme. No arriba a tornar-se avorrida, però sí que es nota que els sobra metratge.

Sitges 2013: Mis peores amigos, promedio rojo el regreso

Un cop acabat el festival, començo amb les crítiques per la primera de les maratons anomenada La nit + Freak.

Mis peores amigos, promedio rojo el regreso (2013)

Sinopsi

Un noi retrassat anomenat Papitas està a punt de morir i l'empresa familiar paga a dos dels seus amics d'infància, Roberto i Condoro, perquè facin realitat els seus desitjos d'infància.

Crítica

Haig de reconèixer que no he vist la primera part, però, com molt bé va dir el seu director durant la presentació, no és necessari i, és més, millor no veure-la. De fet, la presentació que va fer Nicolás López va ser, amb diferència, més divertit que la pel·lícula en si i es va ficar a la butxaca al públic assistent.

Després de la seva incursió en el terror amb Aftershock (estrenada al Festival anterior i amb forces males crítiques) el director torna a la comèdia gamberra. I és que mis peores amigos és justament això, una oda a gamberrada i la immaduresa, sense més.

La cinta està plena de personatges absurds i situacions ridícules, així que no espereu una obra profunda. Als primers minuts costa una mica entrar-hi però, si ho aconsegueixes, la pel·lícula acaba per ser força entretinguda, encara que cal tenir en compte que estar en una sala plena de gent motivada ajuda a que la percepció sigui positiva.

El millor: la gran quantitat de referents subculturals i friquis. És força apte per un nit de cervesa i nachos. Sense pretensions.

El pitjor: t'ha de venir molt bé una comèdia tonta, sinó possiblement acabis per treure-la a la meitat.

Sitges 2013: Halley

Seguint amb la marató nou zombis (aka. zombis gafapasters)

Halley (2012)

Sinopsi

Berto és mort. Cada dia li resulta més i més difícil amagar les marques del seu cos en descomposició. Això sí, Beto no es resigna del tot i intenta seguir amb la seva vida.

Crítica

El primer avís que cal fer sobre Halley és que, al costat d'aquesta, l'anterior de la marató, The Battery, és una pel·lícula d'acció. Això vol dir que és una mala pel·lícula? No, però la majoria de la gent no la aguantarà.

La opera prima de Sebastian Hoffman és un retrat íntim i molt visual d'aquells que tant agraden als crítics. La peculiaritat és que poques vegades aquesta intimitat és tant literal. Intepretada gairebé en exclusiva per l'actor Alberto Trujillo, la cinta ens proposa acompanyar al protagonista en el seu camí de decadència física. Pràcticament sense diàlegs, serem testimonis de com Berto es neteja, repassa les sutures, es perfuma, tapa orificis i es intenta evitar ser consumit pels cucs.

Potser l'encert principal de Hoffman és representar-ho tot d'una forma més poètica que morbosa. A Halley, fins i tot les escenes més desagradables son rodades amb un perfeccionisme extrem i una fotografia molt cuidada. Cal destacar la feina de maquillatge a càrrec d'Adam Zoller i la fotografia de Matias Penachino, que fan una feina excel·lent.

El millor: la factura. Està molt cuidada.

El pitjor: difícil de recomanar, és molt lenta i difícil de veure.

El pitjor extra: programar-la en una marató a les quatre de la matinada.

Inici de l'especial Sitges 2013

Més tard que mai, començo un nou especial Festival de cinema fantàstic de Sitges. Aquest any però, no podré publicar les crítiques fins acabat el Festival ja que se'm solapa amb l'escriptura de trames d'Arcaron.




Previsió de pel·lícules:

Divendres 11:

• Mis peores amigos: Promedio rojo el regreso
• Bad Milo!
• Hell Baby

Dissabte  12:

• Anime Mirai 2012
• Escape from Tomorrow
• The Battery
• Halley
• Las amigas
• Miss Zombie

Diumenge 13:

•  Patrick
•  Chimères

Dilluns 14:

•  Machete Kills
•  The World's End

 Dissabte 19:

• Dragon Ball Z: Battle of Gods
•  The Congress
•  Wolf Creek 2
•  Savaged
•  The Dyatlov Pass Incident